07/08/2024
Bernau – Triberg
Bon dia, i fresc!
Ens despertem d’hora (7:45) ben tapadets i amb pluja. Avui la idea era fer una volteta per un salt d’aigua que hi ha a prop però sembla que potser es complicarà la cosa. Anem amb la calma amb tot perquè te pinta de no parar de ploure, i un cop estem esmorzats, nets, vestits i cagats, sembla que la pluja ens dona una treva així que sortim de la furgo i… res, sembla que Murphy tregui el cap i torna a començar a ploure amb més ganes. Mirem si es possible acostar-nos al salt d’aigua amb la furgo i mullar-nos el mínim possible. Aconseguim arribar a un pàrquing que està pràcticament al costat i fent uns 500 metres caminant hi arribem! Els salts d’aigua aquí no són tant espectaculars com em vist en altres llocs però està tot molt ben cuidat, es nota que no hi ha sequera perquè hi ha una frondositat al voltant, espectacular.
Resseguim el salt d’aigua i fem fotos de rigor.
Parlant de les fotos de rigor.. Gaia del futur, que sapiguis que aquesta foto ha desencadenat una tempesta pitjor de la que estem patint en aquesta sortida, tu no volies foto i et vam enganxar fent una broma…
Tornem cap a l’espardenya i posem destí Schluchsee, que quan vam anar al càmping i ens van dir que no tenien dues nits, doncs ja vam passar del poble i vam marxar. Aquest cop parem dinem a l’espardenya al costat del llac i després sortim a passejar, diguem que no es un poble espectacular que s’hi hagi de passar si o si… després de passejar ens en tornem i posem destí a Triberg, el poble dels rellotges de cucut!
Ens mengem una hora de carretera de corbes maca i arribem, ens costa trobar lloc per aparcar però al final parem en un mini espai de 4 places per furgos amb una baixada q flipes. Anàvem a sortir a visitar els rellotges però acabem pagant entrada (8€ per adult) per anar a veure un altre salt d’aigua, aquest cop es el més llarg de la selva negra i tampoc s’ha de caminar molt, el que si que fa pujada 🙂
Només entrar ens trobem un parell d’esquirols voltant pel camí, i amb això ja tenim a la Gaia motivada, només li han faltat uns espanyols que portaven un parell de gossets petits i …. Si no buscàvem els esquirols per dona’ls-hi menjar perseguíem els gossos per tocar-los, i amb això ens hem fotut una bona caminada amb les corresponents fotos!
Sortint, parem al super apurant al màxim i trobem un lloc millor on aparcar la furgo, això si, pagant 12 eurets per 16hores, es raonable. Quan hem arribat només hi havia una furgo d’espanyols i ara ja n’hi deu haver 5 o 6 més!
Apa, sopem dieta alemanya (uns bradswurst i algunes altres histories més de l’estil), ens cau una mica de diluvi per acabar de refrescar i cap a dormir, que demà si o si, hem d’anar a veure els rellotges de cucut, que sinó en hi ha una que s’enfadarà.
Això si, tornem amb la tradició de l’any passat de llegir un dia del diari a la Gaia abans d’anar a dormir.
Bona nit!