26/08 Aberdeen – Monifieth
Bon dia!
Ens despertem i veiem que davant nostre han posat un cono de prohibit aparcar i ens espantem una mica, hi haurà multa?
Sortim i veiem que la vintena de cotxes i autocaravanes que tenim davant aparcats també tenen els cons aquests, així que no en fem massa cas..
Esmorzem i fa sol, últimament estem que no ens ho creiem. Recollim i comencem a tirar cap a Stonehaven, passat aquest poble hi ha un castell, Dunnottar Castle. Abans d’arribar al castell veiem dalt d’una muntanyeta com una torre i ens hi acostem, trobem un mini aparcament al costat i hi ens arribem caminant (5min) Es un monument en memòria a les víctimes de la zona durant la segona guerra mundial. Compartim les fotos amb uns japonesos curiosos (ells i els seus selfies..) i anem a tornar cap a l’espardenya. Però veiem que hi ha un camí que porta directament cap al castell on volíem anar, així que aprofitem el sol que fa per anar-hi xino-xano. Esquivem una parella de nois dormint per terra i seguim amb els nostres compis japonesos, les vistes a mida que anem arribant al castell son xules i aprofitem per fer fotos varies, triguem uns 20/30 minuts caminant. Al arribar al castell veiem que s’ha de pagar i decidim entrar, tampoc és molt car (7 Pounds per cap) Entrem junt amb una família madrilenya que deu ser el seu primer castell, perquè ho graben tot amb vídeo! Comencem a voltar i no te res a veure amb l’altre castell que vam veure. A aquest només li queden les parets i hi ha alguna explicació però poca cosa, tot l’entorn està molt ben cuidat però no valdria la pena entrar.
Després de xafardejar el castell, aguantar una mica d’aigua (està clar que havia de ploure…) agafem el camí de tornada, pugem a l’espardenya i posem rumb a prop per anar a dinar. Anem al St Cyrus National Nature Reserve, hi ha un pàrquing gratuït on parem a dinar i després anem a fer una volta per la zona. Al parc s’hi podem veure moltes aus diferents, hi ha diferents cartells on indica quines es poden veure, seguim caminant i arribem a la platja, hi ha gent però molt poca, podem passejar tranquil·lament però vigilant amb les meduses! Són enormes i en hi ha moltes per la sorra.. També veiem el que semblen dofins però estan força lluny, per cert… l’aigua està congelada i els nens escocesos sembla que no els hi afecti!
Tornem de passejar i posem destí Dundee, decidim anar a sopar fora i fer un bon tros de CARN! Amb moltes ganes ja de menjar un bon filet d’Angus.. i abans de sortir de la zona on es crien aquestes vacones tan preuades hem de delitar el paladar. Així que busquem un lloc per aparcar i un per menjar, entrem i el local és una mica sorollós però com sempre el tracte dels escocesos és excel·lent. Demanem un entrant per picar i un plat cadascú, el filet boníssim i cuit tal i com hem demanat l’únic que podria dir en contra es que no tenen sal gruixuda.. Demanem també un parell de postres, ja que ho fem ho fem bé! Que bons estaven, un Walnut Carrot cake impressionant! Abans de marxar veiem com un dels cambrers ha d’intentar guiar a un client que s’ha passat una mica amb l’alcohol, però com sempre amb un somriure i molta educació.
Paguem i retirem, no ens quedarem a Dundee sinó que marxem cap a Monifieth, con veiem un lloc on podem parar sense problemes i es un poblet més tranquil.
Bona nit!
[pt_social_icon target=”_top” iconsize=”” type=”single” service=”instagram” url=”https://www.instagram.com/espardenyastrip/” ]
Els que treuen foc per la boca es diuen faquir, crec.