Escòcia

29/08 Edimburg

Bon dia!
Avui ens espera un dia bastant, bastant mogut. Tenim agafats dos tours amb la gent de Sandemans, un que comença a les 11h i es un “Free Tour” en el que has de donar la voluntat quan acabis, en aquest tour teòricament veiem una mica d’història antiga d’Edimburg i la ciutat antiga. A la tarda, a les 18:30h, tenim “El lado oscuro de Edimburgo” en el que ens portaran a les zones més fosques, explicaran mites, llegendes, i històries reals que van passar i… segueixen passant.
Així doncs esmorzem molt bé, i preparem motxilla amb provisions i abrics, que ja comencem a saber com és el clima aquí.. Com que sortim d’hora i no tenim ni idea on comprar els abonaments dels bitllets de bus, tampoc tenim canvi a sobre, ens arribem al centre xino-xano tot fent un escalfament de cames de 45 min. Arribem al punt de trobada i ja hi ha una noia amb un paraigües vermell que ens veu mig perduts per allà i ens arroplega. Ens demana el comprovant li ensenyem i ens dóna els tíckets. Ens comenta que tenim descompte a un cafè del costat i ens fa esperar una mica més enllà. Mica en mica van arribant a la zona bastantes persones, fins ajuntar-ne una cinquantena, allà ens divideixen en 3 grups i ens assignen el guia, el nostre serà el Pascual, un valencià que no se’n calla una 😊
Comencem el tour i ho fem a lo grande, cridant FREEDOM amb el puny aixecat i al vell mig de la Royal Mile. Primer ens comença ubicant en la Old Town i al carrer principal que és la Royal Mile (que realment no fa 1 milla sinó que en fa una mica més) i va des del castell fins al Palau Holyroodhouse, que és la residencia oficial de la reina a Escòcia.
De la visita en traiem que els escocesos tenen un sentit de l’humor peculiar, que s’accentua a l’hora de ser venjatius, com les orelles de porc a l’escultura d’Alexandre Magne, el càstig als lladres del mercat o la història de Boby el gos més fotografiat d’Escòcia. Tenen una sensibilitat especial als temes del més enllà, amb casos sonats com el del George Mackenzie i els seus poltergeists. Per altra banda utilitzen els cementiris històrics de la ciutat per quedar, fer algun pícnic, llegir, etc.. El tema religiós ha estat un dels que ha creat més disputes, i ha fet volar més d’un tamboret a l’església.
Aquestes i d’altres històries formen part d’un Edimburg que t’enganxa només de trepitjar-lo, sobretot la Old Town, es respira història per tots els racons. Són molt recomanables els tours que fan, més sobretot si comences la ruta per Escòcia des d’Edimburg (no com nosaltres), ja que els guies et diuen que et donaen un cop de mà en el que necessitis, s’ho curren!
Acabem el primer tour i anem a menjar alguna cosa, ho fem en el Bow Bar al Victoria Street, fan uns pastissets de carn variats molt econòmics i molt bons!
Per esperar a l’altre tour decidim anar a visitar la New Town. Aquesta sorgí arrel que la classe alta no volia conviure amb la classe baixa, a part també en la Old town s’estaven quedant sense espai dins l’emmurallat de la ciutat provocant la construcció d’edificis cada cop més alts i massificats. La New Town es començà a construir al 1765 i conserva molts edificis d’estil neoclàssic, és molt recomanable fer-hi una bona passejada.
A les 18:30h ja estem a punt per començar el misteriós tour “El lado Oscuro”. En aquest cas la nostra guia és la Clara, una periodista madrilenya que ja fa un parell d’anys que està fent de guia. Ens comença explicant com feien el tractament de residus fecals (on tiraven la merda, vamos..) ja que els romans no van arribar a construir el sistema de clavegueram. Després passem a fer una visita per diversos cementiris on ens explica diferents llegendes, i algunes històries tèrboles que varen ser reals. Per acabar pugem a dalt de Calton Hill, allà hi ha 3 edificacions.
Una torre amb forma de telescopi, on a dalt de tot es troba una creu amb una bola, aquesta bola pretenia ajudar als mariners a ajustar els seus cronòmetres i el que feia la bola era baixar a les 13:00h en punt, el que no van tenir en compte es que a Edimburg hi ha com molta boira, i al poc temps van decidir fotre un canyonasso des del mateix castell, almenys si no veien la bola sentien el soroll.
Un edifici que pretenia ser El Real observatori d’astronomia, però mira tu per on, que els que van construir la torre en forma de telescopi no els van avisar de la boira.. Total que l’observatori va ser utilitzar 6 cops com a tal i després el van construir en un altre lloc (sembla que el nou encara funciona, i bé..)
L’última obra d’art de Calton Hill (espero es noti el to irònic..) va ser el Panteó sense acabar. Exacte, van voler construir el monument per excel·lència de la ciutat. La llegenda diu que, un cop acabaven una columna i en comprovaven que estava completament recta i ben feta, se n’anaven a celebrar-ho a base de whisky, deixant-se una fortuna. Mateix ritual en totes les columnes i, segons diuen, deixant-se tot el pressupost del monument. El sentit comú ens diu que, van començar el monument tant a la punta de la muntanya, que era pràcticament impossible acabar-lo..
Acabem baixant amb la Carla fins a un últim cementiri, i després d’alguna batalleta més, ens despedim! És tard ens hem patejat la ciutat 17 vegades i estem rebentats i afamats. Així que ens n’anem al Nº1 un pub que hi ha a la Royal Mile, que està ben puntuat a veure si arribem a temps i ens volen donar alguna cosa per menjar.
Entrem i després de saludar uns compis de tour del matí, demanem a la barra mateix (en 2 minuts tanquen cuina!) i per fi.. ens assentem! Mengem amb la calma, cau també alguna cervesa bona i sortim plens a petar. Poc ens podem moure així que anem a buscar el bus que ens deixa al costat de l’espardenya i a dormir, que demà toca caminar més!!

Bona nit!!

 

[pt_social_icon target=”_top” iconsize=”” type=”single” service=”instagram” url=”https://www.instagram.com/espardenyastrip/” ]

One thought on “Escòcia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.