Escòcia

30/08 Edimburg – Dryburgh Abbey

Bon dia!

Les cames encara ens responen prou bé i que duri, perquè avui ens toca visita al castell D’Edimburg. No ens hem despertat molt d’hora però… ens hem guanyat la dormida d’aquesta nit. Esmorzem, pleguem trastos i anem a buscar el bus, comencem a pujar Royal Mile amunt i al final ja veiem les muralles, just abans d’entrar al castell hi ha graderies als dos cantons del camí, que fins el dia 28 a part del teatre al carrer també van fer desfilades militars (no ho vam veure perquè no ho sabíem). Entrem i anem direcció a taquilles, una cuada… anem fent fins que ens atén la Davinia, en un perfecte anglès li demanem dues entrades i la guia del castell en espanyol, ens pregunta d’on som i li diem que de Barcelona i ens respon… “do you speak spanish?” Davinia, Davinia….
Entrem al castell i agafem un parell de “àudio guies”(3’5Pounds cadascuna), i comencem a passejar. És molt gran i està mot ben conservat/restaurat, quan s’acosta la una del migdia, anem de pet cap al canó que es dispara cada dia a aquesta hora. Arribem i hi ha poca gent, però passats 5 minuts la zona es comença a omplir, i al cap de res apareix un escocès vestit amb roba militar de gala (curiós sense la faldilla escocesa, però si amb pantalons..) i ens escenifica alguna cosa que només s’entén la meitat, això si, molt catxondo el senyor. Fa tot el ritual i quan falten uns segons, deixa el dit al gallet i… SenseavisarPUUUUUUUM! Allò fot un pet considerable (per això s’ha posat taps a les orelles el senyor escocès) que ens fa un ensurt a tothom.
Seguim passejant i veiem presons, museus d’armes, sales majestuoses, passem pel que és actualment la casa del governador, i naturalment veiem les joies de la corona i la famosa pedra del destí, on des de fa segles es nomenen els reis escocesos.
Es recomanable mínim la àudio guia per visitar el castell però si es pot, millor agafar un guia. Acabem la visita del castell i ja només ens queda fer una cosa, abans de dir adéu a la ciutat… Amb la emoció de les històries que ens explicaven els guies ahir, gairebé no vam fer fotos, així que ens hem de recórrer mitja ciutat i pujar al Calton Hill per deixar-ho ben retratat. Abans, això si… Anem a menjar!
Parem de nou a Victoria Street just davant on vam menjar ahir, el lloc es diu Oink i es veu que cada dia fan un porquet sencer així rostidet el posen a l’aparador i mica en mica en van fent “entrepans” amb el porc trinxadet i les salses que demanis, i quan s’acaba el porc, tanquen.
Un cop tips, comencem la volta per fer fotos per el nou Parlament, que va ser obra d’un arquitecte català. Deixant de banda si es maco o no, aquell edifici allà no hi pega ni en pintura (la nostra opinió personal) a part que havia de valdre 40Milions i en va acabar costant 200Milions.. Seguim fent tota la ruta amb pas lleuger i ens en tornem cap a l’espardenya (abans això si tenim un malentès amb un autobusero, els autobuseros escocesos no són massa simpàtics)
Després de recollir mooltes coses, amb molta pena i tristesa deixem Edimburg (ens ha encantat!) i comencem el viatge de tornada cap a terres catalanes 🙁 Comencem a tirar, fem aturada al poble de Lauder que hi ha un super i aprofitem per comprar alguna cosa, seguim una mica més fins a un pàrquing que hi ha a Dryburgh Abbey, és molt tranquil i hi farem nit.
Fem sopar i a descansar!

[pt_social_icon target=”_top” iconsize=”” type=”single” service=”instagram” url=”https://www.instagram.com/espardenyastrip/” ]