Pel Nord

23/09

Bon dia!

Aquesta nit ha estat bastant moguda, i no pas per la Gaia. Una mica de pluja, però sobretot molt vent, l’espardenya semblava una coctelera, amb tant sacseig!

Ens hem despertat bastant més tard avui, per sort la Gaia ha sentit el temps hi ha allargat l’hora de despertar-se, a les 9 encara fèiem mandres! Hem seguit com cada dia les rutines matutines i avui hem carregat a la Gaia a la motxilla de l’esquena per anar a fer com un camí de ronda a la Gallega, i anar a veure unes altres platges. Qui ho diria, nosaltres que som més de muntanya estem anant de platja en platja, però no ens en podem estar!! En vista del que ens podem trobar, anem equipats amb capelina per tots tres.

Hem acabat fent un excursió pel voltant dels penya-segats i platges fins la Praia dos Castros. El temps ens ha “acompanyat” fins quan hem començat a tornar que han començat a caure unes gotes i ens hem calçat la capelina, per si un cas no ens passés com el dia abans a Rinlo, però Murphy ens segueix i quan ja estàvem tots guarnits va deixar de ploure.. després d’uns 6Km hem arribat de nou al pàrquing i ens hem trobat el que ens havia semblat abans, una Furgo-Fleca! Ja havíem llegit que en alguns pàrquings apareix el/la senyor/a del pa en furgo per vendre :). Com que arribem amb gana.. Ens emportem una senyora empanada de bacon i xoriço (ens l’hem guanyat amb la caminada..) i una barra de pa. Recollim tot i ens n’anem a un lloc per fer la PostuFoto de les vacances, anem a veure “El mejor banco del mundo” (per descomptat no és la Caixa). Triguem una mica en arribar, fem tirada d’una hora i mitja aprofitant que la Gaia dorm.

Arribem i el temps no acompanya gaire, per ara molt vent, tant pel camí com a dalt on aparquem. Per anar a veure el banc, ho volem fer amb l’estomac ple, així que tots tres ens mengem el filet de porc de Gijón (cadascú a la seva manera 🙂 ). Anem al banc i quan arribem, ens hi trobem gent… Esperem i mirem paisatge mentre es fan les fotos de rigor. Quan acaben ens hi posem nosaltres, però clar… Encara portem al Sr.Murphy amb nosaltres, i hem de còrrer cap a l’espardenya per que se’ns fot a ploure!

Decidim esperar una mica, que aquí el temps és una mica Britànic, així que passats uns 30 minuts, segueix fent molt vent, però apareix el sol. Agafem trastos, carreguem a la Gaia i cap al banc a fer les postu fotos!

Cert, és xulo, però tampoc en hi ha per tant.. 🙂

Tornem cap a la furgo i marquem nou destí, aquest cop tornarem a fer una tirada d’una hora trenta, i anem a Santo André de Teixido. De nou camí de vent i pluja, fem parada a la meitat per carregar gasoil, i seguim. Quan arribem a pocs quilòmetres, ens plantem en una zona amb molt vent, segons llegim és el major parc eòlic d’Espanya, els molins anaven com ventiladors en ple mes d’agost..

Arribem al poble i a part de que és molt petit i no deixen entrar ni un cotxe a dins, no veiem ni una ànima, ens n’hem d’anar a un pàrquing que hi ha a les afores i estem ben sols. A la mama li entra una mica el canguelo 🙂 a part que el pàrquing no el van fer amb un nivell precisament i hem hagut de falcar l’espardenya amb pedres, tot i així no ha quedat plana…

Fem el sopar mentre veiem a la Gaia com intenta anar passadís amunt i no pot, ja que baixa patinant a la meitat 😀

Sopem i a dormir, demà veurem què s’amaga en aquest misteriós poble…

Bona nit!