Pel Nord

24/09

Bon dia!!

Hem sobreviscut a la nit i a les inclemències del temps! De nou l’espardenya s’ha convertit en una coctelera però amb força pluja, i tenint en compte que estàvem en un poble deixat de la mà de Déu, i sols en un pàrquing de les afores..

La llegenda de Santo André de Teixidó diu que si no hi vas en vida, ho has de fer després de morir convertit en ànima en pena o en un petit animal, generalment un rèptil o un insecte.

Hi ha diferents rituals que no vam fer, així que esperem no haver de tornar a passar pel poble un cop estiguem a l’altre barri.. El poble es petit i bàsicament viuen de la llegenda i del turisme que hi va, sembla estrany que un poble tant perdut pugui tenir tantes visites.

Fem caminada passant per les mítiques fonts, i veiem també en totes les balles per separar el terreny, llaços de diferents objectes (cinta de roba, etiquetes de la roba, diversos plàstics.. ) imaginem que serà algun altre ritual que ens ha passat per alt, però es una mica brut, per dir-ho d’alguna forma fina..

Al costat mateix de l’església hi ha unes escales que baixen a un soterrani on hi veiem una creu, i pel voltant enganxades per tot arreu, fotos de gent, generalment mida carnet. Dóna un mal rotllo impressionant, sembla tret d’una pel·licula americana d’aquestes de “Basadas en hechos reales”.

Sortim d’allà i poc més a veure, al marxar passem per una paradeta on una dona ven “rosquilles” d’anís i en comprem una bossa per 4€, ens beneeix a tots tres varies vegades.

Teníem finestra de visita fins les 11 del matí que teòricament havia de començar a ploure, i eren les 11.05 que va començar, ens ha donat temps d’arribar a l’espardenya (justini) i arrancar!

Posem destí a la Praia e Ermida de Santa Comba, ens trobem aigua durant el camí però va afluixant força fins que para del tot, el que no para gens és el vent. Abans d’arribar a la platja, pararem a un super que hi ha al costat de Leiras, es diu Cooperativa de Meirás, allà comprem 4 coses per seguir subsistint i aprofitem que hi ha un espai per buidar i omplir i així ho fem 🙂

Arribem a la platja, amb molta gana! Mentre la mama prepara el dinar, pare i filla van a veure com està la marea, ja que la ermita d’aquest lloc està en una espècie d’illa petita que només s’hi pot accedir quan baixa la marea. Veiem que la marea està ben alta així que podrem dinar tranquil·lament per esperar.

Al costat hi ha una platja deserta moolt llarga. Avui el mar està força enfurismat amb aquests vents..

Dinem i anem a passejar per la platja, avui la mama s’ha tornat a sentir forta i s’ha carregat a la Gaia a l’esquena, i s’ha fotut uns sprints i tot!

Ens hem envalentit tots força i hem acabat una mica molls, es que quines onades.., però ens hem divertit. Pugem cap a l’espardenya, fem enlairar el drone però el baixem ràpid, massa vent… I fem petar la xerrada amb un home que ens explica que ell sempre es banya a la “cala” que està mirant l’ermita a la dreta, que normalment la platja on hem caminat està força plena però l’altra cala no hi ha ningú i que l’aigua acostuma a estar molt tranquil·la!!

Intentem acostar-nos a l’ermita abans de marxar però després de creuar a mig camí, pujar unes pedres i que una onada ens rodegi d’aigua completament… Quan l’onada torna enrere decidim que nosaltres també i ens mirem l’ermita des de lluny 🙂

Acabem de recollir trastos i adormim la Gaia, per tant intentem fer tirada llarga. Posem com a destí Muxía, tot i que sabem que no arribarem ja que són poc més de dues hores de camí. Quan passem per l’altura de Carballo decidim canviar ruta i ens arribarem a la costa que hi ha una platja (Praia do Seiruga) on podem parar amb la furgo , descansar i si fa bon temps demà al matí mullar-nos els peus 🙂

Arribem i aparquem just al costat de la platja en una gran esplanada, només som 3 furgos. Fem sopar i anem a dormir a veure si enganxem bon temps demà.

Bona nit!