Pel Nord

25/09

Bon dia! (o no..)

Aquesta nit ens hem despertat cap a les 3 de la matinada, per culpa d’una concentració de mosquits. Quan vam fer el sopar ahir ens vam descuidar la claraboia oberta massa temps i no ens vam adonar que van entrar varies families a l’espardenya, després d’una hora perseguint mosquits, n’hem aconseguit matar una dotzena mínim, i algun anava ben tip… Per sort la Gaia ens ha donat una treva i hem pogut allargar una mica i no s’ha despertat fins allà les 9.30h !

Esmorzem i fem resta de rituals com és habitual, i tot i que diguem que no fa bon temps, ens calcem, mig abriguem, i cap a la platja! ploure no ho fa, però vent si i el mar segueix bastant esvalotat, ensenyant-nos algunes onades considerables. Tot i així ens mullem una mica els peus i fem passejada.

La platja és curiosa, hi ha una alerta que no tenen socorrista, però ens trobem un parell d’aquests flotadors:

Arribem a l’espardenya i rentem peus, escombrem sorra i el més important.. Adormim a la Gaia!

Comencem tirada cap a Muxía, però posem dues parades que em vist que estan bé i ens venen de camí. Laxe i Cabo Vilán.

Arribem a Laxe y la Gaia segueix dormint, en sembla que la parada tampoc seria obligatòria per tant veiem el poble desde l’espardenya i seguim! Just arribar a dalt el far de cabo Vilán se’ns desperta la senyoreta i fem preparatius per sortir tots tres, que a fora (per variar) el vent que fot es considerable..

Sortim, fem 4 fotos, pugem a una mini-muntanya que hi ha al costat amb una edificació, fem 4 fotos més i tornem cap a l’espardenya ben despentinats. Seguirem fins a Muxía, que falta molt poc i dinarem allà.

Arribem a Muxía i anem directes amb l’espardenya al pàrquing del port, arribem ja estirant-nos els cabells, que la Gaia fa uns minuts que s’ha despertat i no està precisament contenta. Dinem i anem a fer el cafè en una terrassa del costat. Carreguem a la Gaia a l’esquena i pugem fins al far, ara ja es comença a respirar molt l’ambient peregrí, i es que des de fa bastant temps que hi ha una disputa entre “Muxians” i “Fisterrenhos” per que ambdós diuen que la seva terra és el quilòmetre zero del “Camino”.

El far ens l’imaginàvem més gran i una mica més ben cuidat, ja que la zona ho està. Tan l’església com els camins de l’entorn estan perfectes!

XIAOYI

Al costat mateix hi ha un camí que ens pujarà fins a dalt un turó on tindrem vistes de tots els cantons, tant del poble com del mar 🙂

Després que el vent ens hagi fet anar d’un cantó a l’altre una bona estona,comencem a baixar de nou al poble a fer volta pel centre. Està ple de pensions i albergs, peregrins i postu-peregrins, No li hem trobat especial encant al poble, fins que hem parat en un dels seus forns de pa… N’hem sortit amb mitja empanada gallega, un tros de “tarta de Santiago”, i un altre tros de “tarta de queso”. L’empanada hem sigut forts i l’hem guardat per sopar, per les altres dues… No han arribat senceres a l’espardenya, i que bones…

El pròxim destí ja és Fisterra, però abans farem una aturada a la platja de Muxía, just a l’entrada del poble hi ha una àrea d’autocaravanes que dona just al davant de la platja, i la Gaia s’ha guanyat una banyadeta, que sembla que surt el sol i fa calor!

Això d’anar amb criatures, ja se sap que no es precisament ràpid i entre que hem arribat i ens hem preparat els tres, ja s’ha fotut núvol.. De totes formes anem encara que sigui per jugar una estona amb la sorra. Només arribar la Gaia s’emociona i tot i deixar-la apartada de l’aigua, va com un coet cap a les onades, tant ràpid que li falla el braç, fa una croqueta i queda ben arrebossada!

Després d’una bona estona rondant i al final, tocant l’aigua.. Retirem cap a l’espardenya a omplir i buidar, i desarrebossar a la Gaia, cosa que no ha estat fàcil, ja que ara li ha agafat por al plat e dutxa, per que patina!!

Un cop llests, posem GPS al far de Fisterra a veure si estem de sort podem agafar lloc per veure la posta de sol.

Fem unes quantes corbes passat el poble de Fisterra i just abans d’arribar al far ens desviem a la dreta, on hi ha un pàrquing, que just veiem una plaça lliure per estar encarats a la posta de sol, i falten 15 minuts només! Ens hi posem sense miraments, i preparem tot per l’espectacle!

per un cantó veiem el far i al costat el sol es comença a amagar

Gairebé tot perfecte, si no es per la boirina baixa que no deixa acabar de veure el sol com s’amaga….

Així que tanquem persianes a sopar i a dormir!

(abans matem alguns mosquits, que tant entrar i sortir s’han colat els punyateros.. Esperem que no ens haguem de tornar a despertar a la nit..)

One thought on “Pel Nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.