Pel Nord

27/09

Bon dia..

Avui de matinar res! Com ja era d’esperar, aquesta nit ens hem despertat, bé.. Una persona s’ha despertat i ha despertat a la resta, per que ha trobat el mosquit! Després d’una intensa lluita en el llit de baix, el papa ha sortit victoriós, i la Gaia ha flipat amb els moviments tant ràpids! Després a veure qui fa dormir el trasto amb tant moviment… Total que ens hem despertat a quarts de deu i amb pluja, així que hem anat amb calma esmorzant i preparant per sortir a caminar.

Ha deixat de ploure i sortim amb l’espardenya fins on vam caminar ahir, per continuar des d’allà. Gaia a l’esquena i som-hi!!

El mar està molt tranquil i encara no ens hem trobat ningú passejant, això a l’agost ha de ser les rambles. Quan portem mitja hora caminant, hem de fer un “pit-stop” per que en hi ha una que vol menjar alguna cosa..

Seguim el camí vorejant el mar i més endavant el mateix camí creua pel mig, tot i que tenen un merder de bastons clavats a terra amb números i fletxes, que no hi ha Déu que s’hi entengui, sort que la illa és petita i no te pèrdua.. Tot i que de cop apareixem en una platja i resulta que era on havíem començat a caminar i no ens esperàvem pas arribar!

Total que decidim anar al far de la illa, a visitar-lo i aprofitar per dinar allà, esperant-nos un súper far amb vistes mot xules, i al final, arribem i es un far discret, on hi ha un bar a dins i les vistes.. res de l’altre món. Ens trobem una parell amb una nena que te 1 any i 7 mesos i només veure a la Gaia la volia abraçar!! Feia molt riure, per que no deia res, però ens la vam trobar un parell de cops per allà i sempre l’abraçava!

Un cop vist, dinem, ens dutxem i marxem direcció Cambados. Abans d’agafar el pont per sortir de la illa sentim com un soroll estrany a la furgo, un cloc cloc cloc, parem un moment i mirem rodes i tot sembla OK així que no en fem cas i seguim. Creuem el pont i passem una rotonda, i de cop ja notem un soroll més fort, mirem retrovisor i … roda de darrera punxada.

Seguim protocol, armilla i triangle, després traiem el gat i localitzem la roda de recanvi, ens un mirem un parell de vegades i preferim trucar a l’assegurança, ja que no les tenim totes. Ens diuen que en uns 35/40 minuts enviaran una grua i si poden canviar roda on estem perfecte o en cas contrari ens enviaran un taxi per anar al taller més pròxim a canviar-la. Passats menys de mitja hora ens arriba el taxista. Un aficionat de les furgos, i fem petar la xerrada una estona, ja que fins passada 1 hora no ens truca el de la grua dient que arribarà en 20 minuts.. Llavors ens diu que el taxista ja pot marxar, que ens la canviarà in situ..

Passats 15 minuts arriba l’home amb la grua tot escopetejat, es mira la furgo ens demana la clau per treure la roda de recanvi i de cop arriba un 4×4 amb una dona que anava vestida de cocktail, molt curiós. El mecànic aixeca la furgo amb un parell de manxades i en menys de 10 minuts ja tenim la roda canviada!

Ens recomana un taller a l’entrada de Cambados per reparar la punxada (per sort no hem fet pràcticament res de tros amb la roda sense aire, i el forat és petit. Ens arribem al taller i molt macos ens diuen que ens ho faran en uns 30 minuts, que podem anar a prendre alguna cosa al bar de costat. Nota important, al Eroski de Cambados hem trobat el Gasoil més barato de Galícia per ara 1,11€/l .
https://boomchampionstt.com/lm6zqxz2pow
Anem al bar a prendre un parell de cerveses i ens foten un bol ple de ranxo i un altre ple de patates.. La Gaia xerra amb un parell de persones de la terrassa que no estan molt pallà i anem a pagar.. 3.30€ súper econòmic i molt macos! Arribem al taller amb certa por, a veure per quant ens sortirà la broma d’arreglar la punxada i fer un canvi de roda de nou… Ens rep la noia i ens diu son 9€. Amb cara incrèduls li fem repetir, paguem li donem les moltes gràcies per tot i marxem a aparcar al port de Cambados, on hi ha una zona per auto-caravanes.

Sortim a passejar per el casc antic esculpit en granit, hi trobem molt ambient i ja es respira en l’entorn tot el que te a veure amb la zona de las Rías Baixas, per tant està ple de botigues oferint packs d’albariño o bars amb terrasseta. Fem alguna compra i tornem cap a l’espardenya.

Avui amb tota la història de la punxada no ens hem mogut gaire, però almenys tot s’ha arreglat sense més problemes.

Fem un bon tros de carn per sopar i a dormir! Tot apunt a que estarem tranquils aquesta nit, no hi ha ningú al pàrquing i sembla que tampoc hi ha mosquits!!

Bona nit!