Pel Nord

13/09

Bon dia!

Ens despertem que no són ni les 8 del matí, ens rentem una mica la cara per treure les 4 lleganyes i sortim cap al pàrquing de dalt, no ens volem trobar problemes a l’hora d’aparcar l’espardenya. Arribem i nomes hi ha una furgo, per tant podem triar lloc. Esmorzem sense presses i comencem amb els “preparatius matutins”, bolquers, roba de recanvi, menjar.. tot un ritual..

Per entrar et fan “compar” un tícket, però només es per limitar el nombre de persones en hores punta, realment no s’ha de pagar res. Nosaltres hem llegit que es pot anar abans de les 10 encara que no estigui obert, ja que les portes si que estan obertes. Així que carreguem la Gaia a la motxilla i a caminar!

Comencem a baixar, el pendent es pronunciat i el terra es de “pedra desgastada” que juntament amb la humitat del matí fa que sigui tot un esport de risc la baixadeta. Ens anem trobant a gent que els hi fa gràcia que la Gaia vagi escarxofada darrera el seu pare, ell sembla ser que no riu tant, menys quan arribem a baix de tot i es pot veure la pujada amb les escales que falten..

Despres de suar, i creuar-nos amb diferents persones que ens animen per arribar a dalt, ho aconseguim! A dalt hi ha una petita ermita i 6 persones comptades, es respira tranquilitat fins que arriba el vasc de torn i es fot a tocar les campanes com si fossin el seu pitjor enemic, i clar…. Ja sabeu la dita (culo veo culo quiero) i tots, ens incloem, vam anar a darrera a tocar les campanes. Tot s’ha de dir que el ritual indica que s’han de tocar 3 cops per a que et portin sort en el joc (ja us adelanto, que no ha funcionat i no ha tocat l’euromillones). Això si, al papa se li està quedant un culet ben ferm, amb tantes escales..

Fem quatre postu fotos més i comencem a anar avall, que ja es comença a omplir de gent la zona. La baixada d’escales es fa més “agradable” el que no pinta tant bé es la pujada de després, per sort em deixat per la tornada un mirador que hi ha a mitja pujada i aprofitem per fer un “Pit Stop” mai millor dit, que la Gaia ja comença a rondinar de gana 🙂

Aconseguim arribar a dalt, on hi trobem un caos de cotxes considerable (sort que hem matinat) entrem a la furgo i fem cap de nou al meravellós poble surfero de Bakio, allà aprofitem per anar a l’àrea d’autocaravanes per fer-nos una dutxa i carregar/buidar aigües. La Gaia aprofita per fer una amigueta guiri també 🙂

Recollim trastos i fem una tirada (aprofitem que a la Gaia li toca dormir..) Posem destí als “Acantilados Loredo” allà aprofitarem per dinar i passar la tarda, està a poc més d’una hora.

Abans de marxar de vacances ens vam dir… agafem roba d’abric, que al setembre i per aquella zona… doncs fixa’t que després de dinar hem vist molt poc factible una passejada, així que ens hem anat a banyar al Cantàbric! Menys la Gaia, tots l’hem trobat freda..

Matí de visita, tarda de relax. Aprofitant que quan pleguem veles veiem que la Gaia comença a defallir, decidim aprofitar i arranquem de nou! Demà volem fer visita al Parc de Cabárceno que està al costat de Santander, així que comprem 4 coses a Loredo i marxem a dormir al propi parc de Cabarceno. Hi ha dues entrades, per Obregon o per Cabárceno, si es vol anar a una àrea d’autocaravanes, s’ha d’anar per Cabárceno, allà tenim per buidar aigües grises i una font per omplir aigua.

L’àrea està bé, es gran, estàs al costat d’un llac xulo i es pot veure algun animal. Quan arribem decidim anar a fer una volta pel poble i fins i tot ens atrevim a seure a una terrassa per fer una cervesa.

Al tornar a l’espardenya, fem un intent de sopar fora, però… els mosquits ens ataquen i hem de fer una retirada, acabem sopant dins i intentant anar a dormir d’hora per agafar forces per demà, te pinta de dia dur..

Bona niit!