Pel Nord

19/09

7.30AM piripipiii piripipiiiiii

Bon dia! La Gaia encara dorm així que ens aixequem amb prudència, recollim lo necessari i la posem a la cadireta. Comencem a tirar amunt, segons GPS son uns 35 minuts fins arribar als llacs, per sort no estem trobant res de transit i anem fent, això si, quan comencem a pujar les corves passat Covadonga, la senyoreta se’ns desperta i triga 11 segons en rondinar, així que la mama va darrera i li endolla la popa i ens dona per tirar una mica.

En els punts on els arbres ens deixen una mica de vista, són molt xules, ja que els núvols baixos fan que tota la vall sembli un mar. Passat mig camí la mama fa un crit, la Gaia està traient tota la llet! Sembla que pobra s-ha marejat, això d’anar pujant mentre menges no ha anat bé..

Un cop “netejat el percal” reprenem la marxa, arribem al pàrquing de dalt al costat del restaurant i aparquem a la última plaça! Uff.. De totes formes veiem que hi ha varies persones que pugen fan 4 fotos i al cap de 15 min ja marxen per lo que van deixant lliures varies places.

Aparcats comencem ritual d’esmorzar i vestir-nos, avui farem primera caminada llarga amb la Gaia a la motxilla de darrera, en principi segons la noia d’informació son unes 3h màxim. Així que preparem aigua, alguna cosa per picar, pals, motxilla, i arranquem!!

Comencem la caminada per on ens sembla i quan trobem el primer cartellet, ens adonem que l’hem començat pel final.. Ara no tornarem enrere, així que la farem al revés. Les vistes son precioses, tot prats verds, els dos llacs tranquils, ens anem creuant animals (vaques i ovelles principalment) i la Gaia s’emociona amb tots 🙂

Quan portem uns 3Km, hem de fer un pit-stop i aprofitem de fer-ho en una mini ermita que trobem pel camí. Un cop tots tips seguim el camí, al cap de 300 metres veiem que una ja està dormint.

Anem seguint tot motivats fins que arribem a un altre cartell i veiem que no estem fent la ruta que ens pensàvem, estem fent una que no es circular i que son 3h d’anar i unes altres 3 de tornar.. Així doncs girem cua, ja que més o menys ja sabem on ens hem liat..

Reprenem el camí bo i seguim! anem creuant animals i de cop, veiem un grupet de gent parats davant una mini casa perduda al mig de la muntanya, i tothom mirant al cel. Aixequem el cap i veiem vàries desenes de voltors! Alguns estan damunt roques de la muntanya i d’altres volant, la Gaia, quan aconsegueix veure’ls, flipa! Continuem que encara ens queda una estona de camí.

Seguim caminant i.. Segurament el fer la ruta al revés hi tindrà alguna cosa a veure 🙂 , però… no es que estigui molt ben indicada la ruta.. El que havia de passar va passar..

Per tercera vegada ens tornem a “perdre”!! Sabem la direcció on hem d’anar però no trobem el camí marcat, així que ens posem el barret d’Indiana Jones i tirem pel dret, esquivem quatre ramats de vaques, pugem un parell de muntanyotes i tatxan! tornem al camí! :). La última part del camí ja es comuna amb una altra ruta curta que fa més gent i no ens sentim sols, tot i que anem en contra direcció.. 🙂

Al final arribem a la furgo i acaben sortint uns 11,5Km en poc menys de 4 hores, ens notem molt bé de cames així que contents. Ens posem a fer dinar de la Gaia i mentre nosaltres un vermutet aprofitant el dia espectacular que hem tingut. Dinem tots, fem quatre fotos amb el llac i retirem cap a Cangas de Onís. Si mai aneu amb el vostre vehicle fins a dalt els llacs, vigileu al tornar… Els taxistes i Busos van que es creuen els sheriffs de la zona(estic essent molt educat per que ja ha passat un dia d’això..). A Cangas ens dutxarem i tornarem a fer de les nostres amb les aigües.
https://mechanicfaq.com/njd5cqjkt

Un cop fora la pudor ens n’anem direcció Ribadesella, segons veiem als comentaris l’àrea no està massa be, així que aparquem al costat de “Las cuevas de tito Bustillo” està a menys de 10 minuts caminant del poble.

Fem volta pel poble no es lleig però tampoc li acabem trobant encant, hi ha bastant pescador pel Sella i també sembla que hi hagi afició al rem, al tenir les aigües tranquil·les de la desembocadura.. Tornem cap a l’espardenya i decidim anar cap a Lastres o Llastres (Castellà o Asturià). Abans de marxar tenim petita conversa amb una parella de jubilats de Vilanova i la Geltrú, que fa 3 anys que viatgen amb la furgo, ole ells!

Sortim cap a Llastres i quan arribem ja es tardet, ens plantem a la part més alta del poble, on hi ha una àrea recreativa i un pàrquing de terra ampli però no pla del tot…

Allà sopem, i ens n’anem a fer nones que després del trote d’avui, toca descansar!

Bona nit! (Pendents les fotos, on estem no hi ha cobertura)

One thought on “Pel Nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.