25/08 Lom – Sogndals
Bon dia! Avui es el dia 13 de les nostres vacances i no serà precisament un dia de mala sort. Engeguem amb calma, primer anem a fer una volta per el poble que es xulo, però no te molt. L’esglesia canvia molt de dia, però de nit i amb la il·luminació guanya. Després de veure el poble, ens assentem per decidir què fem, ja que no està massa clara la cosa. Al final decidim anar per la carretera de Sognefjellet, coneguda com la carretera del sostre de Noruega. Passa per el parc nacional de Jotunheimen i en parlen molt be a la guia.
Aquí em repetiré, ho se.. Comencem a pujar i ens trobem paisatges amb bastant poca vegetació, zones que encara estan nevades, segueixen els llacs, salts d’aigua, ovelles voltant lliurement per la carretera i el camp.. Anem fent com sempre, sense cap tipus de pressa i anar parant a tot arreu, miradors que et vas trobant o simplement als vorals de la carretera. Fins que girem un revolt i trobem una esplanada molt gran per aparcar i un hotel al costat, sembla ser que estem a Krossbu, davant l’esplanada hi ha una zona per sortir a caminar i ens diem… anem a fer una volta que alguna cosa trobarem, ens calcem les botes i sortim de l’espardenya. Caminem, creuem rierols, juguem amb unes vaques (de lluny) i ens decidim a tornar.
Caminant cap a l’espardenya, ens trobem un Holandés, que ens pregunta per la glacera, i li diem.. Com?! Ens diu que a menys de 45 minuts caminant hi ha una glacera!! Com que hi ha una mica de gana, acabem d’arribar a l’espardenya, ens preparem el dinar que ja tenim a mitges (amanida freda de patata) agafem aigua i anem cap a la glacera.. Com tot, els camins molt ben senyalitzats. Anant seguint la T vermella comencem a veure tot el gel, i ens sembla a dalt de tot que hi ha gent caminant per sobre, quan ens anem acostant a dalt, ens trobem a l’holandés que ens espera. Està parat davant un forat molt gran a la glacera i hi vol entrar, però no ho vol fer sol per si passa algo, així que ens hi posem tots a dins i comencem a fer i fer-nos fotos. Això és inmens, i el gruix de gel i neu no s’acaba mai.
No ens atrevim a passar per sobre la glacera, ja que correm el perill de caure en algun forat que estigui mig amagat, el que si que fem és anar per la vora i pujar una mica més amunt, volem veure com és de gran això.. Arribem a un punt que diem, ho deixem aquí.. repeteixo.. inmens.
Des de la part més alta veiem en una altra muntanya, una altra glacera molt gran i ens emocionem.. Comencem a baixar, bastant rapidet i arribem a l’espardenya. Ens canviem botes piquem alguna cosa i seguim la carretera, seguim parant i veient moltes més glaceres! (aquest cop de lluny). Fins que comencem a baixar i tornem a entrar en contacte amb el fiord, i ja arribem al destí que ens havíem posat, Sogndals. Abans d’arribar al poble, parem a una gasolinera que ens cobren 20 NOK per omplir dipòsit d’aigua neta (feia molta estona que buscàvem per omplir i no hi havia manera..) Com que el cansament comença a apretar ni arribem a Sogndals i ens parem a una petita àrea de descans a preparar el sopar (amanideta i ous ferrats) i a dormir!
M’agraden els comentaris que aneu posant i les fotos
Que be! Podem seguir el dia a dia amb aquets comentaris, petons guapos.
Ho expliqueu molt bé tot. Llegint el diari jo també faig el viatge amb un xic d’immaginació i enveja sana. Quan parleu de salts d’aigua penso amb els d’Islàndia i torno a reviure una mica tot. Bona ruta!!!
Quina pena, el viatge s’acaba i també aquest diari que m’ha fet viatjar sense sortir de casa. Bon viatge de tornada!!!