01/09 Jøssang – Egersund
6:00AM Pirurirupiii..Pirurirupiii!!!
Uff cada dia costa més això…
6:30AM Pirurirupiii..Pirurirupiii!!!
Bon dia! Ens despertem i esquivant roba estesa (com si l’espardenya fos tan àmplia..) preparem coses, i omplim dipòsit d’aigua per poder-nos dutxar tranquil·lament després de la caminada. Pugem cap al pàrquing de dalt de tot, el preu es de 150 NOK i pagues al sortir, no tenen en compte el temps que hi estàs, és preu únic..Aparquem passades les 7:45h, carreguem trastos i sortim, abans d’emprendre la pujada fem pipins i el que faci falta, com més lleugers pujant millor!
A les 8:00h comencem a pujar i veiem que està tot bastant ben preparat (comparat amb les altres dues pedres), unes escales de pedra bastant ben posades, els trossos amb més fang hi ha taulons de fusta.. Amb l’estat del camí i l’organització que hem trobat al pàrquing, ja es veu que és un lloc bastant turístic, suposem que no ens trobem massa gent per culpa del temps (ara mateix molt núvol, i possibles pluges). Anem tirant, pujant escales, saltant de roca en roca i perdent-nos vistes segurament molt bones, fins que arribem gairebé a dalt de tot, on ens trobem una boira espessa i humida com la de Cervera. Ens resignem i seguim, al arribar ens trobem como a molt 10 persones més esperant que surti el sol…
Es veu el Preikestolen, però sincerament no impressiona ni a una persona amb vertigen amb la boira que hi ha.. De totes maneres fem fotos, mengem una mica mentre fem temps, inclús estem a punt de fer la dansa del sol però no hi ha manera. Avui el temps se’ns ha posat en contra i de cop es posa a ploure, així que decidim tornar i ens conformem amb la caminada i lo poc que hem vist.. Tornant comencem a flipar de la gentada que ens trobem, si tornant del Kjeragbolten ja ens crèiem que havíem trobat molta gent, aquí ens estem trobant el doble de gent tranquil·lament. Però bé, acabem la ruta i arribem a l’espardenya sencers, així que ens n’anem a dutxar!
Sortim direcció a Stavenger, però abans haurem d’agafar un ferry a Tau, arribem al port i fem cua com sempre i quan arriba el ferry un bon home ens fa passar cap dins. Cada ferry va diferent, a vegades pagues a dins just acabes de pujar, a vegades a fora… Total que ens esperem dins l’espardenya per pagar, però passa el temps i anem arribant a Stavenger i ningú passa, veiem que molta gent s’han quedat als cotxes i d’altres han pujat al ferry. Arribem i sortim, diem.. ens faran pagar al sortir si que son rars aquests Noruecs.. Doncs no! Vam marxar sense pagar (si es que s’havia de pagar), ens sembla molt bé que tinguin bona fer en que tothom pagarà, però ja ho podrien indicar una mica millor… Almenys pels guiris de poble, que anem més perduts!
Entrem a Stavenger i anem de pet al pàrquing del súper, tenim molta gana i hem de fer el dinar, sopa de lletres i pa amb embotit. Mentre dinem deixa de ploure, marxen els núvols i se’ns fot un dia esplèndid per anar a donar una volta. Com que ja estem bastant al centre, deixem l’espardenya al pàrquing i anem a peu, per variar creuem un parc molt ben cuidat i anem direcció al port, quan arribem veiem que és un estil Bergen, però una mica més petit. També te el seu mercat del peix, casc antic, les casetes de fusta… Realment ens agrada més que Bergen, aquí sembla que hi ha menys aglomeració turística i es veu més poble. Ens perdem molta estona per “Old Stavenger” i els seus carrerons, estrets, decorats.. amb les seves cases de fusta típiques i ben cuidades.
De la mateixa manera que a Bergen vam fer una mica el guiri aquí també el fem, anem a una terrassa a fer cervesa i seure una estona.. Ve el cambrer, demanem i ens porta les dues cerveses en got de plàstic i són de tirador, de primera impressió ens diem… Una mica ratota, no? Però quan ens diu el preu segur que ens veu a la cara… 153 NOK! (venen a ser uns 17€) No ens queda altra que assaborir la cervesa a poc a poc, que estava ben bona 🙂 Acabada la cervesa retirem, però abans passem pel súper a comprar quatre coses i direcció Egersund!
Al arribar fem una volta pel poble i no trobem enlloc per aparcar la pobra espardenya, però al final tirant cap al port trobem un pàrquing enorme on no veiem cap senyal de prohibit aparcar ni acampar, així que hi anem de directes, aparquem i preparem sopar (costelles de xai amb mongetes seques)
A dormir, tot i que el Preikestolen no ha estat molt dur, portem un dia d’amunt i avall important!
M’agraden els comentaris que aneu posant i les fotos
Que be! Podem seguir el dia a dia amb aquets comentaris, petons guapos.
Ho expliqueu molt bé tot. Llegint el diari jo també faig el viatge amb un xic d’immaginació i enveja sana. Quan parleu de salts d’aigua penso amb els d’Islàndia i torno a reviure una mica tot. Bona ruta!!!
Quina pena, el viatge s’acaba i també aquest diari que m’ha fet viatjar sense sortir de casa. Bon viatge de tornada!!!