Noruega

04/09 Risør – Oslo

Bon dia!

Aquests últims dies ens els estem prenent amb més calma els matins.. Esmorzar cap a l’estómac, deixem l’espardenya empantanegada, i sortim a visitar Risør.

Passem pel costat de l’església, que sembla que se’ls hi ha enganxat la campana i no para de sonar (traiem el nas però no veiem res), i comencem a pujar muntanya amunt i anem a parar a un encreuament de diferents camins, però com que tot està en un magnífic noruec no sabem on anar i tirem una mica pel primer que ens ve de gust i després tornem enrere (tampoc és qüestió de perdre’s!). Seguim voltant pel poble és molt tranquil i te un port petit i maco, més endavant ens trobem un indicador d’un mirador, risørflekken, així que cap amunt (arribarem amb uns glutis per trencar nous!) . La veritat que des de dalt es veu tot el port  i la ciutat i està força xulo, macos també uns bancs que tenen tots pintats de colorins.

Després de la caminadeta “matutina” retirem cap a l’espardenya i comencem a tirar direcció Heddal, on hi ha una església molt pinxa! Mentres tirem ens comença a fer una mica de run run l’estómac així que, per seguir tradicions, busquem un lloc ben xulo per parar i fer vermutet.. Com que sempre volem una mica d’aigua, anem per la rv416 i abans d’arribar a la E18 ens desviem a la dreta direcció al llac, i ens posem per una carretera molt estreta, ens anem trobant varies casotes a la vora de l’aigua amb la seva autocaravana, jardi, etc.. Arribem a un petit encreuament on toca el sol, hi ha una mica d’espai i estem al costat de l’aigua!! Traiem taula i comencem a fer l’escampall vermutil, acabat el vermut estem tant bé que no en volem marxar i ens fem el dinar i hi dinem, i estem una estona per allà (ens hem pensat de treure la xancleta però l’espardenya està molt al mig) així que després de disfrutar del migdia/tarda deixem tot ben net i tirem cap a Heddal!

Arribem, passant per caixa amb l’autopass 30 NOK i posant 330 NOK de gasoil (a 10,96NOK el litre, ofertón!) i ja veiem l’església allà palplantada al costat de la carretera, com les d’aquí, és tota de fusta i el jardí que l’envolta (tot de gespa ben cuidada) és el cementiri. Làpides individuals per cada difunt, com que no són gaires habitants al país es poden permetre el luxe de no haver de construir blocs de pisos, ni adossats. Està tancada per lo que no podem entrar, però la gràcia es la part externa i com es conserva.

Oslo, que venim! Ja hem mirat i avui no anem sobre la marxa, anem directament a un  pàrquing d’autocaravanes, està una mica a les afores però hi ha una parada de bus que ens deixarà al centre. A mida que anem arribant ens comencem a trobar amb el típic embotellament (operació tornada de cap de setmana) d’una capital. De cop comencem a veure com ens passen pel carril Bus/Taxi, un munt de cotxes elèctrics, flipem més quan veiem que la majoria son Tesla (valen una pasta..). Buscant veiem que, que a part de no pagar impostos, poden anar per els carrils especials, NO paguen peatges.. Així es normal que 1 de cada 7 cotxes que es venen a Noruega son 100% elèctrics..

Arribem a Oslo i la primera nit ni l’olorem, aparquem en un… com ho diríem… un taller de vaixells a l’aire lliure? És enorme i en un racó hi ha la zona per autocaravanes, que n’està ple. Et donen servei d’aigua i electricitat, així que aparquem al costat d’una aixeta i mentre estirem cames, ens ve un home molt peculiar amb bici i un talonari, i ens diu que si volem li podem pagar a ell, ha passat per la resta d’autocaravanes i també li han pagat, així que li donem les 300 NOK, ens dona rebut i marxa. Nosaltres comencem a preparar l’espardenya per sopar (arròs amb pollastre, fem més arròs per barrejar amb les llenties que han sobrat de dinar i tenir dinar per demà) i dormir, que demà ens espera un dia de caminar molt!