Noruega

17/08 NordKapp – Oksfjordhamn

Ens despertem sobre les 7:30h esmorzem i fem cafè amb la calma, traiem les lleganyes i sobre les 8:30h sortim de l’espardenya. Per sort gairebé no hi ha ningú, així que aprofitem per anar a fer-nos les fotos bones, ens hem d’esperar una mica, per que dues famílies SENCERES d’italians es fotografien de tots els perfils possibles. Arriba el nostre torn i què menys que ja que ens fan esperar, ens tirin les fotos ells 🙂 Quan acabem amb les fotos veiem de reüll que arriba un autocar (sobre les 9h) i darrera aquest dos o tres més, la gent comença a sortir dels autocars i a còrrer amb l’emoció (la mateixa que nosaltres la nit anterior). Passats 15 minuts, poder immortalitzar el moment junt amb la bola del món sense tenir mitja dotzena de nacionalitats diferents al darrera, és impossible.
Mentres tant intentem anar a veure un vídeo de 15 minuts, passem un cop i la sala buida.. passem al cap de 5 minuts i veiem la sala bastant plena i ens diem… calla que ja començarà!  Total, que ens esperem 15 minuts i veiem que la cosa no comença, així que igual que molta gent, marxem a veure una explicació que fan al costat sobre el què és el cercle polar àrtic, i com es creen les aurores boreals… Com no, Murphy estava per allà, i al tornar vam veure que el vídeo d’abans ja havia començat i ens vam quedar a veure el final (no ens vam perdre gran cosa..).

Vam tornar a sortir a fer alguna volta per la zona, fer quatre fotos més des d’algun punt més tranquil de gent, i vam retirar cap a l’espardenya. Ens vam plantejar què fem, quedar-nos més o retirar i començar amb calma el viatge de descens..

Realment el Nordkapp no te res és la meta que et poses, però és un producte que et venen i gairebé sense adonar-te’n el compres. El que impressiona son els últims 150Km, tens el teu primer contacte amb un Fiord, els paisatges que veus, el tipus de vida de la gent d’allà, pobles pescadors petits, cases escampades, aquell blau del cel tant diferent, la tranquil·litat que es respira tot i el neguit de gent.. Pararies a cada revolt per fer fotos…

Decidim marxar, anem tirant i com que el dia ens acompanya (fa un sol espatarrant) ens ho prenem amb molta calma. Anem direcció Tromso però no contem arribar-hi. Parem a dinar en una petita platja de sorra blanca impressionant (estem sols!), seguim el camí fent alguna paradeta per fer fotos i esquivar algun ren, i arribem al poblet de Oksfjordhamn (passades varies hores de camí, però tampoc donen per explicar gaire). Abans d’entrar al poble a mà esquerra, just abans de creuar el riu, hi ha un trencall i creues un pont, passat aquest pont a la dreta hi ha una zona molt tranquil·la, on vam sopar i dormir, acompanyats d’uns pescadors.

Ruta del dia (Petit lapsus i la ruta comença des de la platja on vam dinar)
[pt_social_icon target=”_top” iconsize=”” type=”single” service=”instagram” url=”https://www.instagram.com/espardenyastrip/” ]

4 thoughts on “Noruega

  1. Ho expliqueu molt bé tot. Llegint el diari jo també faig el viatge amb un xic d’immaginació i enveja sana. Quan parleu de salts d’aigua penso amb els d’Islàndia i torno a reviure una mica tot. Bona ruta!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.