19/08 Mefjordvær – Nyksund
Seguim mantenint les tradicions a l’espardenya. Ens despertem i fem termo de cafè, esmorzem i després de recollir tot una mica, comencem la ruta!
Parem a posar benzina, i aprofitem per omplir i buidar a la mateixa benzinera (al darrera d’aquesta):
12,61 Corones per litre
855,71 Corones al dipòsit
Ja començant a endinsar-nos a les illes Lofoten, busquem un lloc on dinar, ens trobem com una entrada de terra dins de l’aigua creant una mini illa a la punta, així que parem al costat mateix, i menjarem l’últim àpat que ens queda dels que portem preparats, una paella! Després de dinar anem a fer una volta per aquesta tros de terra que tenim al costat, amb una mini platja de sorra blanca. Ens trobem a la mateixa sorra una bona medusa.. i res, agafem 4 cargolets de mar i tornem a l’espardenya.
Avui ens arribarem a Nyksund, es un poble pescador que a la dècada dels 70 va quedar totalment abandonat i a partir de l’any 2003 es va comença a re-habitar. Es segueixen desenvolupant les feines de pesca però ja s’està començant a notar l’arribada del turisme. Allà tenim planejat fer una caminada que va del poble de Nyksund al poble de Sto. Així que arribem (fent uns 10km de camí no asfaltat) i aparquem l’espardenya a una esplanada que hi ha a la dreta abans de creuar el pont, ja que no es poden entrar furgos ni autocaravanes al poble. Anem a passejar pel poble, aquestes passejades son genials, tranquil·les, sense aglomeració de gent, sense sorolls..
Tornem a l’espardenya i després d’escriure aquí algun dia atrassat i preparar un bon tupper d’arròs per demà, fem un pa amb tomàquet i a dormir, que demà ens espera una bona caminada!
M’agraden els comentaris que aneu posant i les fotos
Que be! Podem seguir el dia a dia amb aquets comentaris, petons guapos.
Ho expliqueu molt bé tot. Llegint el diari jo també faig el viatge amb un xic d’immaginació i enveja sana. Quan parleu de salts d’aigua penso amb els d’Islàndia i torno a reviure una mica tot. Bona ruta!!!
Quina pena, el viatge s’acaba i també aquest diari que m’ha fet viatjar sense sortir de casa. Bon viatge de tornada!!!