Dolomites

30/08

Bon dia i ben d’hora!
Ahir la Gaia va anar a dormir poc abans de les 8 de la tarda i avui… a les 6.30h del matí ja estem tots movent el cul!

Avui anem a un parc que suposadament hi ha nans i varies atraccions per criatures. Pel que veiem, moltes de les estacions d’esquí es re-inventen a l’estiu, muntant mini parcs temàtics per peques (alguns més currats que d’altres). Avui anem a San Candido, a veure què ens trobem!

Aparquem i agafem el telecadira, a la Gaia ja li està agradant això dels telecadires, aquest any tocarà anar a esquiar 🙂

El temps no es que acompanyi molt, però avui hem estat més previsors. Anem directes a un poblet en miniatura de fusta, on hi falta de res, taller, cuina, església, castell… etc I la Gaia s’ho passa pipa jugant a tot arreu

Després hem fet una rutilla pel bosc, on suposadament viu un gegant i hem anat trobant diferents utensilis d’aquest.

Passem pel súper i parem en un pàrquing pla per fer el dinar, avui el menú serà ràpid per que la Gaia ha matinat i està feta un misto. Fem uns raviolis d’aquests ja preparats i ens preparem per marxar cap a Misurina, lloc d’on surten els busos per fer la caminadeta “le tre cimes” de Lavaredo. Allà mateix hi ha un pàrquing adaptat per furgos on podrem buidar i omplir.

Arribem i així fem, buidem/omplim i veiem que poc més amunt hi ha un altre pàrquing gratis, així que anem cap a dalt.. Però… Quan anem a pagar, la màquina no agafa el tícket!
Tenim dues opcions, buscar-nos la vida, o pagar 150€ que és el que ens diu la màquina en cas de perdre el bitllet… Intentem parlar pel comunicador de la màquina (no contesten), trucar al telf d’emergències que indica la màquina, però ens surt una locució en italià i pengen.. Els que tenim al voltant son o alemanys o francesos i no parlen anglès….. Un Francés ens explica que només avui ja ha vist a 3 o 4 persones amb el mateix problema. Després de donar voltes al tema duran 1 hora.. decidim anar a l’entrada, parar un cotxe que passi per la carretera, fer que tregui tícket sense acabar d’entrar i que ens el doni.

Ens acostem a l’entrada i just llavors entra una camper amb matrícula alemanya, i pensem… Els diem que ens donin el seu, sortim i nosaltres traiem un ticket nou sense acabar d’entrar.
Ens acostem, ens veuen i ens diuen.. Hola! Cony, però si són espanyols! (els segons que trobem després d’una setmana i mitja, ja es casualitat) els expliquem el problema i a canvi d’un curset accelerat de campers (l’acaben de llogar) fem el trilero amb els tickets i funciona, podem sortir, som lliures!!! Els donem el tícket nou que traiem sense entrar al pàrquing, ens despedim i pugem al de dalt. Hi ha un llac petitó i ens acostem per donar-hi una volta.

Tornem cap a l’espardenya, sopar i a dormir d’hora que avui ha estat un dia estrany i demà toca caminada xula, i amb pujades!

Bona nit!

One thought on “Dolomites

  1. Hola guapos! Disfruto molt amb el vostre diari.
    Ja ja, que bo avui el tema tifa…
    Que tal Marta la bici elèctrica?
    Ja explicaràs
    Una abraçada molt grand i un “axuxon” a la Gaia de part nostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.