Dolomites

05/09

Bon dia!
Doncs si, avui ens despertem amb bones vistes! No són ni les 7h del matí i ja ens comencem a espavilar. Així que rutina matutina, moure trastos, preparar esmorzar, cafè i també s’ha de preparar dinar.. Sort que ahir vam bullir la pasta i ja ho tenim pràcticament tot fet. Acabem de tallar 4 coses per afegir a la pasta i son les 9h que sortim!

La Gaia va amb la motivació de les últimes sortides i pim pam, comencem amb una mica de pujadeta i després empalmem amb molta pujadeta, i la Gaia no s’ho pensa dos cops i puja al PapaCadira o TelePapa. Passem el primer refugi i a partir d’aquí la cosa ja és més assequible, puja i baixa però més suau i les vistes comencen a ser molt xules, tenim vistes de tota la vall i veiem també la Marmolada. Anem avançant pels prats a vegades la Gaia camina, d’altres puja a la cadira, però cada cop camina més, i diu que li agrada, que te les cames molt fortes i el cul també 🙂

Seguim el camí, el temps va resistint, a estones núvol i d’altres sol, arribem al punt que toca dinar i hem planejat fer-ho al següent refugi, però per arribar-hi… Tela!! Una super pujada que ens deixem les cames però ho aconseguim!
Mengem el que portem a la terrassa del refugi i demanem uns postres d’allà, no ens podem resistir, fem cafè i …. just comencen a caure 4 gotes!

Recollim i abriguem, fem 4 gronxades al parc que ho havíem promès… i marxem!
Baixem per l’altre cantó, així fem una ruta circular. La baixada al principi també te lo seu i ens deixem els quàdriceps per allà, però al cap de poc esquivem la pluja i el camí s’estabilitza, així que la Gaia decideix caminar més!

Anem baixant, i cantant a pulmó el Yellow Submarine (Temazo de les vacances). Al estar tot més gris tampoc valorem tant les vistes, tot i no ser tan xules com a les de l’altre cantó, aquí també impressionen, ja que tenim al costat el sostre de les Dolomites. Seguim caminant fins que ens acostem a una zona on els núvols amenacen molt, i convencem a la Gaia de pujar per evitar corredisses en ple diluvi. Per sort no ens acaba plovent i acabem arribant al lloc d’inici inventant-nos una mica el camí i fent una ultima pujada!

Relaxem músculs i decidim anar a passar la nit a una granja que vam veure, on tenen àrea de campers i un mini parc per canalla, ens ve de passada per anar baixant.
Arribem i per variar ni espanyol ni anglès, per sort apareix la filla petita que parla poc d’anglès i ens entenem, així que aparquem i la Gaia va directa al parc mentre els papes posem “ordre” al desordre de l’espardenya.
Mentre la Gaia “coneix” ala Camila, una nena italiana que fa molt riure i també te molt geni, s’enfaden una mica però acaben mig jugant juntes.
Avui decidim que després de la caminada del matí no fem sopar i anem al poble, tenim poc més de 10 minuts per arribar, tot esquivant un parell de camps de llimacs.. Està pràcticament tot tancat i ens trobem algun jovent vestit de festa amb instruments pel carrer i tocant alguna cosa. Trobem un lloc per menjar, la terrassa plena d’alemanys cridant i ens fan entrar a dins (aquí si que parlen l’anglès), ens esperem una mica, mengem i retirem cap a l’esparedenya a descansar, que ha estat un dia molt dur.

Al final no vam trobar cap festa major per el poble, ni res semblant.

Bona nit!

One thought on “Dolomites

  1. Hola guapos! Disfruto molt amb el vostre diari.
    Ja ja, que bo avui el tema tifa…
    Que tal Marta la bici elèctrica?
    Ja explicaràs
    Una abraçada molt grand i un “axuxon” a la Gaia de part nostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.