Dolomites

05/09

Bon dia!
Doncs si, avui ens despertem amb bones vistes! No són ni les 7h del matí i ja ens comencem a espavilar. Així que rutina matutina, moure trastos, preparar esmorzar, cafè i també s’ha de preparar dinar.. Sort que ahir vam bullir la pasta i ja ho tenim pràcticament tot fet. Acabem de tallar 4 coses per afegir a la pasta i son les 9h que sortim!

La Gaia va amb la motivació de les últimes sortides i pim pam, comencem amb una mica de pujadeta i després empalmem amb molta pujadeta, i la Gaia no s’ho pensa dos cops i puja al PapaCadira o TelePapa. Passem el primer refugi i a partir d’aquí la cosa ja és més assequible, puja i baixa però més suau i les vistes comencen a ser molt xules, tenim vistes de tota la vall i veiem també la Marmolada. Anem avançant pels prats a vegades la Gaia camina, d’altres puja a la cadira, però cada cop camina més, i diu que li agrada, que te les cames molt fortes i el cul també 🙂

Seguim el camí, el temps va resistint, a estones núvol i d’altres sol, arribem al punt que toca dinar i hem planejat fer-ho al següent refugi, però per arribar-hi… Tela!! Una super pujada que ens deixem les cames però ho aconseguim!
Mengem el que portem a la terrassa del refugi i demanem uns postres d’allà, no ens podem resistir, fem cafè i …. just comencen a caure 4 gotes!

Recollim i abriguem, fem 4 gronxades al parc que ho havíem promès… i marxem!
Baixem per l’altre cantó, així fem una ruta circular. La baixada al principi també te lo seu i ens deixem els quàdriceps per allà, però al cap de poc esquivem la pluja i el camí s’estabilitza, així que la Gaia decideix caminar més!

Anem baixant, i cantant a pulmó el Yellow Submarine (Temazo de les vacances). Al estar tot més gris tampoc valorem tant les vistes, tot i no ser tan xules com a les de l’altre cantó, aquí també impressionen, ja que tenim al costat el sostre de les Dolomites. Seguim caminant fins que ens acostem a una zona on els núvols amenacen molt, i convencem a la Gaia de pujar per evitar corredisses en ple diluvi. Per sort no ens acaba plovent i acabem arribant al lloc d’inici inventant-nos una mica el camí i fent una ultima pujada!

Relaxem músculs i decidim anar a passar la nit a una granja que vam veure, on tenen àrea de campers i un mini parc per canalla, ens ve de passada per anar baixant.
Arribem i per variar ni espanyol ni anglès, per sort apareix la filla petita que parla poc d’anglès i ens entenem, així que aparquem i la Gaia va directa al parc mentre els papes posem “ordre” al desordre de l’espardenya.
Mentre la Gaia “coneix” ala Camila, una nena italiana que fa molt riure i també te molt geni, s’enfaden una mica però acaben mig jugant juntes.
Avui decidim que després de la caminada del matí no fem sopar i anem al poble, tenim poc més de 10 minuts per arribar, tot esquivant un parell de camps de llimacs.. Està pràcticament tot tancat i ens trobem algun jovent vestit de festa amb instruments pel carrer i tocant alguna cosa. Trobem un lloc per menjar, la terrassa plena d’alemanys cridant i ens fan entrar a dins (aquí si que parlen l’anglès), ens esperem una mica, mengem i retirem cap a l’esparedenya a descansar, que ha estat un dia molt dur.

Al final no vam trobar cap festa major per el poble, ni res semblant.

Bona nit!