06/09/2023
Zürs – Fribourg
Bon dia I fresquets!
Tal i com vam planejar, ens aixquem amb molta calma, esmorzem amb la mateixa calma i anem preparant per sortir cap al poble de Zürs que està a 10 minuts.
Arribem i a l’entrada hi ha un parquin gegant on aparquem i fem els últims preparatius per començar escurció. La Gaia te molt assumit que aquest serà el seu últim any de papacadira i quan li diem va que comencem, diu que vol pujar directament a dalt. En paraules textuals seves.. “Aquest és l’ultim any i vull aprofitar!”
No ens sembla del tot malament, ja que el sol que cau és serio igual que la pujada al llac també, i ens volem estarlviar el vaaaa i poder arribar a dalt quan abans millor.
Comencem la pujada i clar… Ella no es cansa i no calla, a sobre ens fa xerrar a nosaltres i clar… a 2000 metres, amb un dia que cau un sol espatarrant doncs és complicat, almenys no ens fa cantar el MIC mentre estem pujant, com hem hagut de fer algun altre dia! Que es el “Temazo” de les vacances!
Anem pujant bastant i també patint a parts iguals, les vistes no són espectaculars, es un terreny peladíssim i els prats semblen un xic secs. Però desde les alçades sempre veus racons macos J
Ens creuem alguns Austríacs pel camí i la majoria riuen quan veuen la Gaia penjada de l’esquena, però una ens para, se la mira i ens comença a dir que ella ja es gran i que pot caminar. Li diem que ho sabem i que bueno, ella ja baixarà. Al final és una cosa que volem fer nosaltres i no la podem obligar, si li sembla bé anar dalt de la cadira doncs nosaltres fem el sacrifici de carregar-la, així tots contents. La senyora ens segueix dient que ella pot caminar i que quan tenia els seus fills amb 4 anys van fer una travessa de molts quilòmetres i portant ells les seves motxilles. La felicitem i ens despedim!
Arribem gairebé a dalt i la Gaia baixa just abans de veure el llac, no es un llac d’aquells que dius Waaw, però està bé, i sobretot, molt tranquil! Gairebé no em trobat gent ni pujant ni voltant.
Ens arribem fins a una plataforma que hi ha al mig i aprofitem per picar quatre coses que hem portat.
Després seguim a fer la volta al llac, i ja baixem de tornada cap a l’espardenya, la Gaia motivadissima fent un joc baixa mig corrents i amb un parell de patinades pel camí, ens plantem a baix en un pim pam.
Decidim moure-ns on hem dormit, per dinar, que al Zürs no hi ha cap ombra i la calor al sol, és seria. Menjem amb la calma, xafardegem una trobada amorosa sospitosa entre un home i una dona, i ja recollim i retirem. Avui deixem ja Àustria, el pla es fer una mica abans que la Gaia s’adormi, parar a algun parc o algo per cremar, sopar i tirar algo més de vespre nit.
Com ja se sap, els plans mai surten be, i quan portem 3 giravolts la Gaia ja dorm. Decidim anar tirant i amb el cuento de buscar benzinera barata, ens plantem a Friedcirch si, al primer poble Austríac on vam parar i aquí coneixem un parc!
Omplim diposit de gasoil i aparquem furgo al costat del parc (aquest cop ha estat tot força fàcil). Despertem a la Gaia, i tot i que ens costa una mica, la paraula parc li fa obrir els ulls de cop!
Passem una bona estona al parc, i sobretot amb un joc d’aigua, i al final se’ns fa tard i a la mama li venen ganes de pizza, així que ens acostem a una pizzeria per sopar i retirem a l’espardenya.
Li diem a la Gaia que avui tornarà a passar això de que s’adormirà a la cadireta i es despertarà al llit, i ella no vol! Vol que el papa li segueixi llegint el diari com cada nit. Tot i que aguanta molt desperta, al final acaba caient! Tots estem cansadots així que decidim que aquesta nit dormirem a Fribourg, posem desti al GPS (parant a gasolineres amb wi-fi, perque a Suïssa no tenim dades..) i al cap de poc d’arrancar ens salta un avís de “Hacer revisar el motor” i es queda una llumeta groga encesa… Arribem a Fribourg anant molt a poc a poc, aparquem, movem la Gaia i a dormir! Demà ja veiem que i com ho fem amb això del motor.
Bona nit!